Com cada any, a vora finals de febrer, celebrem la diada del teatre. Aquest any hem celebrat la XVI, on cada classe s’ha preparat una obra amb el seu tutor/a.
El dia abans que és celebri, després de la segona hora del matí, a l’hora del pati, cada nen va a la classe que li interessa veure-la perquè ens firmin els “profes”, pensant que només ens poden firmar tres classes. Per la classe de cinquè mai cal patir perquè està segur que la va a veure tot el col·legi. Aquest any tampoc calia patir per la nostra, la de sisè, perquè els “profes” van demanar que com que era un opera volien que la veiés tota l’escola, i perquè no es desfés tot l’horari de les obres, també va veure tot el “cole” la de quart, el curs de la meva germana, que per cert, em va agradar molt, perquè era teatre mut.
Jo vaig anar a veure, primer de tot, la de peixets, que es titulava “La vaca Mariona”, que per ser el seu primer any a l’escola, ho van fer força bé i divertit. Al cap d’una mitja horeta vaig anar a veure “les ovelles d’en Nico”, la del curs de conills, perquè hi era la nena que porto jo a la tarda cap a l’autocar, i el germà del meu millor amic. Finalment, per acabar el matí, vaig anar a veure la del Sant Jordi, no va estar gents malament, sol que, estava al costat de l’altaveu i m’ensordia.
Un cop acabades les obres del matí, per no estar tota l’hora al pati, com que els profes es pensen que en hi avorrim, vam anar a fer uns exercicis del Muzzy amb angles.
A la tarda, després d’haver suat com pollets jugant a bàsquet, em tocava actuar després de l’obra de la meva germana, va ser la més “xula” que vaig veure, “perdoneu però algú ho havia de dir!”. Finalment va arribar el gran moment, ens tocava actuar, tots estàvem nerviosos de com ens sortiria. Al final, tants nervis per a res, ens va sortit súper bé, tothom ens felicitava, deien que ens ho havíem “currat” molt...
Tot el dia va estar molt bé, l’únic que vaig trobar a faltar va ser una obra de la baldufa, com altres anys.
Va ser un dia molt esgotador!
