Campaments Alins R/NG '11

Aquest estiu he tornat a anar de campaments amb el Cau AEIG Lo Manaig, però aquest cop no amb la branca de Llops i Daines, sinó amb la de Ràngers i Noies Guies.

El divendres 22 de Juliol, vam agafar l'autocar des del cau, i vam emprendre camí cap Alins. Als Ràngers ens van deixar abans d'arribar al campament perquè a l'igual que el Pioners i Caravel·les teníem que anar uns dies de ruta arreu d'una part del Pirineu Català. Ens van deixar a Ribera de Cardós, vam fer camí cap a Surri, vam fer una paradeta a Surri i vam continuar fins a Estaon, després vam tirar cap a Lleret, de Lleret a Tavascan, de Tavascan a Boldís de Sobirà, vam seguir camí fins Àreu i al final vam arribar al nostre destí, on hi havia el campament, Alins. Tota aquesta ruta la vam caminar durant quatre dies, era bastant dura pel seu desnivell increïble, això va suposar llevar-se cada dia molt aviat i caminar fins el tercer dia unes set hores diàries.

A l'arribar als campaments ens esperaven els Llops amb una gran benvinguda, organitzada pels caps.
Un cop al campament, fèiem un munt de jocs, ja no menjàvem més llesques amb paté per dinar, com fèiem a la ruta, menjàvem molt millor i s'estava molt més bé. Vam anar a la piscina, ens vam banyar al riu, vaig fer noves amistats, com en Roger, la Carlota... Vam fer la promesa, vam fer una guarrimcama, vam cantar, jugar i passar aquests magnífics campaments molt bé!

Estades Sicoris '11

Aquest estiu he anat a les estades esportives del club Sicoris. Tot va començar quan els meus pares em van dir que havia de fer algunes estades durant l'estiu, així que els hi vaig preguntar a dos amics meus de l'escola, el Marc i el Marçal, que tal estaven les estades del Sicoris. Em van dir que els hi agradaven molt, i al final entre el meus pares i ells em van convèncer d'anar-hi.
Vaig començar a principis del mes de juliol, al arribar-hi, només coneixia als meus dos amics, tots els altres eren nens i nenes que no havia vist mai en la meva vida. Fèiem bàsquet, volei platja, tenis, pàdel, fronton, futbol sala, atletisme i cada dia abans d'acabar anàvem a la piscina. Al llarg de totes aquestes estades vaig conèixer nous monitors, com en Xavi i la Lorena i vaig fer molts amics!

LA DIADA DEL TEATRE

Com cada any, a vora finals de febrer, celebrem la diada del teatre. Aquest any hem celebrat la XVI, on cada classe s’ha preparat una obra amb el seu tutor/a.

El dia abans que és celebri, després de la segona hora del matí, a l’hora del pati, cada nen va a la classe que li interessa veure-la perquè ens firmin els “profes”, pensant que només ens poden firmar tres classes. Per la classe de cinquè mai cal patir perquè està segur que la va a veure tot el col·legi. Aquest any tampoc calia patir per la nostra, la de sisè, perquè els “profes” van demanar que com que era un opera volien que la veiés tota l’escola, i perquè no es desfés tot l’horari de les obres, també va veure tot el “cole” la de quart, el curs de la meva germana, que per cert, em va agradar molt, perquè era teatre mut.

Jo vaig anar a veure, primer de tot, la de peixets, que es titulava “La vaca Mariona”, que per ser el seu primer any a l’escola, ho van fer força bé i divertit. Al cap d’una mitja horeta vaig anar a veure “les ovelles d’en Nico”, la del curs de conills, perquè hi era la nena que porto jo a la tarda cap a l’autocar, i el germà del meu millor amic. Finalment, per acabar el matí, vaig anar a veure la del Sant Jordi, no va estar gents malament, sol que, estava al costat de l’altaveu i m’ensordia.

Un cop acabades les obres del matí, per no estar tota l’hora al pati, com que els profes es pensen que en hi avorrim, vam anar a fer uns exercicis del Muzzy amb angles.

A la tarda, després d’haver suat com pollets jugant a bàsquet, em tocava actuar després de l’obra de la meva germana, va ser la més “xula” que vaig veure, “perdoneu però algú ho havia de dir!”. Finalment va arribar el gran moment, ens tocava actuar, tots estàvem nerviosos de com ens sortiria. Al final, tants nervis per a res, ens va sortit súper bé, tothom ens felicitava, deien que ens ho havíem “currat” molt...

Tot el dia va estar molt bé, l’únic que vaig trobar a faltar va ser una obra de la baldufa, com altres anys.

Va ser un dia molt esgotador!

Sortida a la Seu Vella

El 15 de febrer vam anar a visitar la Seu Vella amb l’escola. Vam sortir amb autobús des de l’escola i vam baixar a la plaça del Treball. Vam caminar uns quants carrers cap amunt, en els quals ens vam trobar una antiga font molt bonica de Lleida. Un cop dalt el turó de la Seu, dins el claustre, ens esperava la nostra guia que es deia Meritxell.


Primer de tot vam entrar dins la catedral i ens van introduir una mica la seva història. Ens van explicar que durant bastants anys va ser una taverna militar, cosa que ja sabíem, a causa de que va haver una guerra al nostre país. La ciutat de Lleida va anar al bàndol perdedor, així que van ordenar que fessin tot el mal possible a la nostra ciutat. Per aquest motiu ara no hi ha bancs, ni boniques pintures, ni vitralls decorats com a totes les catedrals, on encara es veuen les senyals de les bigues dels diferents pisos que havien construït els militars a la nostra catedral.

Seguidament ens van explicar una mica les parts de la catedral, les diferents portes per on entrava el nuvi, la núvia i la gent que anava a missa o als casaments. La porta principal no van poder fer que dones a l’exterior a causa del desnivell de terra que té el turó. La van construir dins el claustre ja que en aquest no era com el de totes les catedrals, no només hi passaven els monjos com tenia que ser, sinó tothom.

Quan ja feia una bona estona que estaven explicant-nos coses sobre la catedral, ens van proposar de fer un joc: buscar on eren les imatges que ens donarien. Ens van donar sis minuts per a buscar-les totes. Al acabar vam dir on era cadascuna i ens van explicar una mica que eren.

Després vam sortir a fora el claustre i vam observar les antigues pintures mig esborrades que hi havia. També ens van explicar que era dels únics claustres d’Europa que tenien 5 finestrals que donaven a l’exterior, i que era un dels més grans d’arreu del món.

Al final per divertir-nos vam fer un joc pel claustre que consistia en ficar-nos un mirall a l’altura del nas i anar mirant al mirall agafats de l’espatlla del company del davant. Semblava que caminéssim pel sostre o pel cel. En acabar ens vam acomiadar de la nostra guia i vam pujar dalt del campanar on hi vam contar 238 escales. Vam acabar més cansats al arribar a dalt! La baixada no va ser tan dura, la vam baixar amb 5 minutets de res, a baix al claustre, de tant tensos que tenia els músculs em van tremolar les cames. Finalment vam tornar amb autobús cap al col•legi.

Va ser un dia força mogut!

Dos Lipdubs amb un plis, plas!

Ja fa vora un mes, ens vam reunir totes les branques de l'agrupament escolta i guia lo manaix (AEIG lo manaix), el millor cau que hi ha, al Xop, per fer la mini festa de nadal. Ens ho vam passar molt bé, vaig al gra, vam fer molts jocs, una manualitat i, el que més em va agradar, un LIPDUB. El vam fer amb un plis, plas i ens va quedar força bé, amb la cançó de quan somrius. Vaig marxar molt content cap a casa amb la idea de mirar-lo només arribar, i aquí el teniu:



TAMBÉ N'HE PENJAT UN QUE VAN FER ELS CAPS DEL CAU UNS DIES ABANS DE LA TROBADA. PEL MEU GUST, MÉS XULO I MÉS CURRAT, S'HA DE DIR QUE EL VAN PRACTICAR MÉS ESTONA, EHHHH???

Sabeu que es un guèiser?

Un guèiser és un fenomen natural bastant estrany que passa diàriament en el món. És com un volcà però enlloc de haver-hi lava i magma en el seu interior, hi ha aigua evaporada a una gran temperatura, més de 150 º, que surt violentament del centre de la Terra que està bastant calent. Arreu del món se'n troben aproximadament uns 1.000, prop de la meitat es troben al parc NACIONAL DE YELLOWSTONE, a Estats Unints.
Si heu llegit el llibre de Viatge al centre de la Terra, veureu que quan van en vaixell veuen un guèiser en alta mar, i el confonen en una balena, o un ésser viu aquàtic que expulsa l'aigua pels narius.

El que més m'agrada de Nadal

De tots els nadals que he viscut fins ara, m'ha agradat pràcticament tot. Però el que més m'agrada són els sopars i dinars amb familía, perquè ens trobem més i es pot gaudir amb familia de molts tipus de cinverses, sorpreses bones i dolentes, però les dolentes no m'agraden, també m'agrada anar a menjar xocolata desfeta, amb padrins, amics...mmmm....que bona, m'encanta obrir els regals i enplenar-me d'alegria, fer de cangur als meus cosins petits, el dia de cap d'any anar a dormir a les cinc de la matinada , després de cantar i bllar, passejar amb la meva familia pel carrer major, però el que no m'agrada es que se'm passi volant, veieu avui ja és la nit de reis, quina mala sort!
Espero acabar bé el NADAL, BONA SORT!!!