Campaments amb el cau

Aquest any em vaig apuntar a l'agrupament escolta i guia Lo Manaix (A.E i G LO MANAIX), la majoria de la gent li diu "cau". Cada estiu fan uns campaments, els quals hi vaig tornar fa 5 dies, primer quan m'ho van dir no estava molt animat, però al final si. Anem al gra. Us volia explicar el que vaig fer pas per pas. El primer dia vam llevar-nos d'hora per anar a buscar l'autocar, el qual ens portaria als campaments que estan a prop de Villec, un petit poble de muntanya. El viatge se'm va fer una mica llarg, ens acompanyaven dos caps, l'Aina i l'Elia, més una ranger que s'incorporava aquell dia a la seva branca. A l'arribar vam travessar un petit pont fet de fusta que passava per sobre del riu. Si ens hi fixavem, de lluny podiem veure els rangers jugant. A l'entrada del campament hi havia el lavabo i les dutxes i al costat el riu, pujaves una rampeta i allà hi havia les tendes, el menjador, la cuina, el mastil... Un cop allà estavem una mica desorientats, així que, ens van explicar les normes i una mica el plàning d'aquell dia. I així van anar passant els dies: fent jocs de nit, la guerra de pintura, banyar-nos al riu, les rutes, quan acabavem xops fins als calçotets, fent una guarrincama, fent gimcames, ah ! i sobretot a tothom li va encantar el meu accent italià. L'ultim dia van venir els pares a desmuntar el campament, era un dia força assolellat, però de cop i volta després de dinar tot va canviar, i ràpid i corrents vam acabar d'enllestir-ho tot, ah ! i no us penseu que el campament es va muntar sol, el van muntar els nostres pares. Quan vaig arribar a casa, vaig fer una comparació a veure on s'estava millor, i la conclusió va ser: que no hi ha millor lloc que a casa, després d'aquesta conclusió vaig jugar a la wii a la final del mundial i vaig guanyar igual que va passar en la realitat!

Buscant coses sobre el paper critters he trobat aquest video tant xulo i original i aquestes imatges.


Quan tingui més paper critters al cap d'un temps espero publicar en aquest bloc videos així.

Quins papers critters!

Aquí podeu veure dues imatges de un paper critter que vaig imprimir per a fer-lo, són molt fàcils de fer, no us penseu que només n'hi ha d'aquesta forma, un amic del meu pare en té molts i me'n va deixar, com podeu veure en aquesta imatge de baix n'hi ha de diferents. Si voleu us en fico més i així us el podreu imprimir, per imprimir només cal que cliqueu a la imatge semblant a la del comentari anterior, us posarà print, cliqueu directament allà i ja estarà!

Aquestes imatges d'aquests papers critters tant xulos són de l'amic de meu pare, amb la pràctica ja em sortiran!

Mireu, mireu!!!

Guaiteu, aquest es un "paper critter", es una mena de ninot fet de paper i te'l pots crear tu mateix, mi tornaré aficionar a fer-ne com l'any passat! Us recomano que feu una ullada als diferents "papers critters" que existeixen!
Aquí en teniu un exeple:



i molt més...

Ja arriba lo bó!

Ja hem acabat el curs! Al cole ja vam fer el discurs de sisè, nosaltres, els nens de cinquè, els hi vam fer un regal fet amb paper reciclat, el nostre professor d'educació fisíca els hi va preparar un disquet en el qual hi havia tot un recull d'imatges, els hi vam cantar una cançó anomenada"Que tinguem sort", PERÒ AIXÓ NO VA SER LO MILLOR, lo millor va ser la festa de l'aigua de fi de curs, hi havien moltes cucanyes, la que em va agradar més va ser la del nostre professor d'angles, el Josep Maria: consistia en fer un riu, pantants, desviaments, torrenteres... amb fang i despres tiràvem aigua pel recorregut que haviem fet. Quan vaig sortir del cole, em vaig alegrar tant de haver-lo acabat, peró ara no se per qué, ja que aquest estiu tinc un munt de deures. Peró si comparo els costat positiu amb el costat negatiu, hi ha més coses positives, les quals són: que anire de campaments, aniré al càmping i d'estades, la piscina, la platja...

Les tortugues

Aquest any pel aniversari me van regalar dues tortugues, son molt petites i esgarrapen, una es diu Oai i l'altra Taquetes. Per aixó el text dels jocs florals, com podeu veure el vaig fer de tortugues, perquè me les acavaven de regalar i estava molt content per la sorpresa!

Els petits poden guanyar!

Aquesta història me la va explicar una tortuga, anomenada Oai. M'ho va explicar, com si ho hagués viscut, tractava sobre un parent seu, tot va començar així:

Era una vegada, en un poble molt i molttranquil, on tots els animals estaven en llibertat, on no hi havia guerrers i en el qual tothom ho compartia tot. Fins que un dia va venir en lleopard. Les tortugues, els gossos, els ànecs, els gats, els porcs senglars...es van espantar només de veure'l, sabien que volia alguna cosa, i que amb facilitat ho aconseguiria. El lleopard, molt eixerit, va dir que volia conquerir tot el poble, els animals es van donar per vençuts. Al cap d'una estona, quan el`poble ja sabia que l'havien perdut, una tortuga s'hi va revoltar. El lleopard, va dir que no ho aconseguiria, i la tortuga el va proposar un repte: fer una cursa per les alte
s muntanyes. El lleopard hi va estar d'acord, però tot convençut de que guanyaria, va dir que les regles eren: que no hi havia regles. La tortuga va acceptar tot dient:- demà a les nou del matí, a la muntanya Felipandia.
La nit va passar volant. L'endemà al matí, estaven a les nou, més desperts que mai. El gos va donar la sortida. La tortuga va començar a córrer i el lleopard també. Quan el lleopard va fer una quatre quilòmetres, es va parar, sense adonar-se'n es va asseure damuntd'un captus. Al cap d'una hora la tortuga, va avançar el lleopard, i en aquell mateix moment la tortuga se'n va enrecordar que les regles eren que no hi havia regles, així que es va posar un coet "al cul" i amb menys d'un minut va travessar la meta. El lleopard amb deu minuts de retard va arribar a la meta, ple de punxes i plorant, finalment es va rendir. El poble tot content va dir: les apariències enganyen!


- AQUEST TEXT ES EL QUE VAIG FER PER SANT JORDI PELS JOCS FLORALS-

Té raó!

He vist un dels comentaris que ha fet el meu pare sobre aquells dibuixos, que havieu de pensar que s'ignificaven. Al comentari deia que el dibuix numero 1 vol dir que s'ha d'aprofitar el temps, que no és pot deixar perdre i, amb aixó crec que té rao, no hi havia pensat. En el dibuix numero 2 ha escrit que representava les truites tant bones que fa, i aixó també volia representar-ho una mica. Quina imaginació que té!

Que s'ignifica cada dibuix?

Ja us heu rendit? va, us dire el que representa cada dibuix. El dibuix numero 1 representa l'infinit, com podeu veure hi ha una linia que no es veu on acaba, aixó vol representar que a l'infinit no si pot arribar mai, i per aixó he ficat un "emoticon" que té un rellotge de sorra i espera a que se'l li acabi i no se li acaba mai. El dibuix numero 2 simplement vol representar la cuina, que necessites moltes coses per cuinar en aquesta epoca, i que som uns priviliejats. En canvi molt temps enrere la gent s'apanyava a menjar com podia, per ells si ara mengessim un plat de sopa alucinarien, en general, que veiem com em evolucionat i que consumim el menys possible.

Us agrada aquests dibuixos que he fet? Quin us agrada més? Que dirieu que volen representar cada un? si podeu, contesteu! Us dire la resposta a la proxima entrada.
1

2

Si voleu veure unes quantes fotos del barça de futbol i de bàsquet d'ara a l'actualitat, aquí les teniu:

Un cap de setmana a Benet

Estic tant esgotat que quasi no tinc ni temps d'explicar-vos que vaig fer fa uns quants dies. Per celebrar l'aniversari de la meva padrina, li vam preparar una sorpresa, tot va començar així: molt abans de marxar el meu tiet va trucar als meus padrins perquè es preparessin una maleta, per a un cap de setmana, hi van estar d'acord. Un dia van arribar a casa i es van trobar un regal , i per això la meva padrina es va pensar que no calia començar a preparar la maleta, i sort que la vam poder convèncer! . El dia següent vam quedar a Benavent, el poble de les meves cosines. De bon mati ens vam posar en marxa cap a Benet, un cop passat el túnel de Vielha ja van saber on anàvem. Així que vam anar ràpidament a instalar-nos-hi. La casa era bastant gran per tota la familia i també molt reformada, era tota per nosaltres sols. Cap a la tarda uns quants vam anar a caminar una mica, i més cap al tard vam fer calçots, caragols, llonganissa... Després de sopar el hi vam preparar una sorpresa, era un audiovisual en el qual hi haviem recollit molts records. De tant cansats que estàvem ens vam adormir ràpidament per l'endemà anar a tocar neu a les pistes de Baqueira. Ens vam anar despertant a poc a poc, per esmorzar vam menjar xocolata desfeta! Tots emocionats, per fi vam poder anar a jugar amb la neu, tirar-nos amb trineu... Per dinar vam fer canelons i cap a la tarda es va ficar a nevar molt, just quan marxavem, quin pal!

Paris 26 Gigapixels

Aquí podeu veure la fotografia més grossa del món, en la qual si pot veure tot Paris:Paris 26 Gigapixels - Visite virtuelle interactive des plus beaux monuments de Paris

AQUÍ TENIU UN POTI-POTI

Aqui teniu un poti poti de videos que m'agraden molt: del buenafuente, el Remi Gaillard... espero que us agradin tant com a mi!
Buenafuente



Remi Gaillard





Un link a la pàgina web del Remi Gaillard

Un dia la neu

Ara que tinc temps, us explico el que vaig fer dissabte passat amb el CAU.Vam anar cap a les valls de Boí, pujant cap a pistes a tirar-nos amb trineu a una baixada que hi hagués força neu. Un cop allà vam organitzar-nos i al cap de 10 minuts, els llops i daines, ja ens estàvem passant pipa tiran-nos amunt i avall amb qualsevol cosa que servis per relliscar per la neu. Hi havia tanta neu que quan caminaves t'enfonsaves fins a la cintura.
Estàvem tant cansats, que ens vam buscar un lloc per a instalar-nos a dinar, allí gelats de fred, amb males condicions. La vida és dura i la merda tova!
A la tarda vam baixar una estoneta més amb trineu i ja vam fer cap cap a Lleida!

Quina curiositat!

Viatjant per AppStore de l'Ipod, vaig trobar un joc de cotxes per baixar, que era gratuït. Li vaig demanar al meu pare si me'l podia baixar i em va dir que si. Va ficar la contrasenya i al cap de dos minuts ja estava jugant-hi. Després jugar durant uns dies me'n vaig cansar.

De cop i volta se'm va passar una curiositat pel cap, li vaig comentar al meu pare i em va dir que no ho sabríem sinó ho provéssim, una cosa la qual era impossible! Li vaig comentar que passaria si ens enduguéssim l'ipod a la lluna i comencéssim a jugar al joc de cotxes. Si vols tirar cap a la dreta, gires l'ipod cap a la dreta, si vols tirar cap a l'esquerra, tires l'ipod cap a l'esquerra. Com que a l'espai no hi ha gravetat, cap a on pensaríeu que aniria el cotxe si us hi fiquéssiu a jugar i si l'ipod no explotes!

Comenteu les vostres opinions als comentaris, m'agradaria molt1

Avatar

Ja heu vist la pel·licula d' Avatar? Us la recomano, es molt xula. Va d'un exercit militar de la Terra que viatja a un altre planeta per conquerir un arbre, el qual està damunt de un mineral molt poderós. Peró no sembla tant fàcil, perquè hi ha una espècie de humans anomenats Navies que connecten molt amb la natura. Els humans estan amb una nau en la qual hi fan avatars hi així poden conquerir el mineral, perquè així els Navies es pensen que són de la seva espècie. Un noi que es diu Jake i va en cadira de rodes se'n crea un avatar. Però quan es converteix amb un Navia pot corre, caminar, saltar... Primer va a favor del seu exercit, però quan se n'adona del mal que esta fent...

Mireu-la si voleu saber com continua, ja us he explicat prou.

Us recomano que la mireu amb 3D.