Sortida a la Seu Vella

El 15 de febrer vam anar a visitar la Seu Vella amb l’escola. Vam sortir amb autobús des de l’escola i vam baixar a la plaça del Treball. Vam caminar uns quants carrers cap amunt, en els quals ens vam trobar una antiga font molt bonica de Lleida. Un cop dalt el turó de la Seu, dins el claustre, ens esperava la nostra guia que es deia Meritxell.


Primer de tot vam entrar dins la catedral i ens van introduir una mica la seva història. Ens van explicar que durant bastants anys va ser una taverna militar, cosa que ja sabíem, a causa de que va haver una guerra al nostre país. La ciutat de Lleida va anar al bàndol perdedor, així que van ordenar que fessin tot el mal possible a la nostra ciutat. Per aquest motiu ara no hi ha bancs, ni boniques pintures, ni vitralls decorats com a totes les catedrals, on encara es veuen les senyals de les bigues dels diferents pisos que havien construït els militars a la nostra catedral.

Seguidament ens van explicar una mica les parts de la catedral, les diferents portes per on entrava el nuvi, la núvia i la gent que anava a missa o als casaments. La porta principal no van poder fer que dones a l’exterior a causa del desnivell de terra que té el turó. La van construir dins el claustre ja que en aquest no era com el de totes les catedrals, no només hi passaven els monjos com tenia que ser, sinó tothom.

Quan ja feia una bona estona que estaven explicant-nos coses sobre la catedral, ens van proposar de fer un joc: buscar on eren les imatges que ens donarien. Ens van donar sis minuts per a buscar-les totes. Al acabar vam dir on era cadascuna i ens van explicar una mica que eren.

Després vam sortir a fora el claustre i vam observar les antigues pintures mig esborrades que hi havia. També ens van explicar que era dels únics claustres d’Europa que tenien 5 finestrals que donaven a l’exterior, i que era un dels més grans d’arreu del món.

Al final per divertir-nos vam fer un joc pel claustre que consistia en ficar-nos un mirall a l’altura del nas i anar mirant al mirall agafats de l’espatlla del company del davant. Semblava que caminéssim pel sostre o pel cel. En acabar ens vam acomiadar de la nostra guia i vam pujar dalt del campanar on hi vam contar 238 escales. Vam acabar més cansats al arribar a dalt! La baixada no va ser tan dura, la vam baixar amb 5 minutets de res, a baix al claustre, de tant tensos que tenia els músculs em van tremolar les cames. Finalment vam tornar amb autobús cap al col•legi.

Va ser un dia força mogut!

El que més m'agrada de Nadal

De tots els nadals que he viscut fins ara, m'ha agradat pràcticament tot. Però el que més m'agrada són els sopars i dinars amb familía, perquè ens trobem més i es pot gaudir amb familia de molts tipus de cinverses, sorpreses bones i dolentes, però les dolentes no m'agraden, també m'agrada anar a menjar xocolata desfeta, amb padrins, amics...mmmm....que bona, m'encanta obrir els regals i enplenar-me d'alegria, fer de cangur als meus cosins petits, el dia de cap d'any anar a dormir a les cinc de la matinada , després de cantar i bllar, passejar amb la meva familia pel carrer major, però el que no m'agrada es que se'm passi volant, veieu avui ja és la nit de reis, quina mala sort!
Espero acabar bé el NADAL, BONA SORT!!!

Té raó!

He vist un dels comentaris que ha fet el meu pare sobre aquells dibuixos, que havieu de pensar que s'ignificaven. Al comentari deia que el dibuix numero 1 vol dir que s'ha d'aprofitar el temps, que no és pot deixar perdre i, amb aixó crec que té rao, no hi havia pensat. En el dibuix numero 2 ha escrit que representava les truites tant bones que fa, i aixó també volia representar-ho una mica. Quina imaginació que té!

Ja arriba NADAL!

Ja som al desembre i no falta molt per les sorpreses, ja saps a que em referixo, oi? Als regals, els sopars amb familia, les cantates i sobretot l'alegria.