dissabte, 19 de maig del 2007

Colònies a Prades


Quan vam anar a Prades, el dimecres, al primer lloc que vam anar va ser el museu de Vimbodí i vam parar amb l’autocar abans d’anar cap al càmping. Allà al museu de Vimbodí ens van ensenyar com es feia el vidre, mireu ara ho explicaré tot : agafàvem una canya i a la punta de la canya hi posaven foc. El foc devia estar a uns 10.000 graus i llavors com que estava tant tou es podia fer les formes de vidre que tu volguessis. Es tenia d’estar 2 hores sense tocar-ho, això només les figures petites i les gran es tenien d’escalfar perquè si no petaven.
Quan vam arribar al càmping de Prades, el primer que vam fer van ser els llits. Després vam jugar una mica i vam anar a dinar. Després de dinar vam anar a visitar la natura i vam anar a jugar una mica més. Després els mestres ens van ensenyar tot el càmping quan vam acabar vam anar a saltar corda. Ah! m’ho descuidava, també vam anar a visitar el poble de Prades, ens van explicar coses del passat i vam pujar a dalt del campanar. Després vam anar a sopar i vam fer jocs de nit. L’endemà vam anar a esmorzar i després vam anar per un riu que a la tardor hi baixava molta aigua, vam arribar a l’ermita de l’Abellera i la vam visitar per dintre. Vam anar a dinar i vam jugar, després vam escriure la carta i ens vam dutxar, vam sopar i quan vam acabar de sopar vam contar xistes i de tot. Vam anar a dormir i l’endemà vam anar a escalar la roca Foradada, vam dinar i després vam marxar cap a Lleida.
M’ho vaig passar molt bé !

3 comentaris:

Gabriela ha dit...

Tots els teus companys i les teves companyes concidim amb tu, ENS HO VAM PASSAR MOLT BÉ.

Anònim ha dit...

Hola Adrià, me parece estupendo que con tan solo 7 años tengas tu propio Blog. Fantastico!

Tan solo decirte que de esta fuente recuerdo que emanaba cava durante toda una noche en los calurosos veranos de julio.

Hasta pronto,

Un navegante perdido

Montse ha dit...

Adrià, expliques molt bé tot el que vam fer a Prades. He mirat el teu blog ara, perquè fa un minut recordava lo bé que estavem aquest matí i veia el teu somriure