Fa uns quants dies vaig trobar un llapis sota el meu llit. Aquell llapis no era un llapis qualsevol, era un llapis màgic! Em feia tot el que li deia: els deures, les multiplicacions que no s' havia resoldre i, quan tenia de copiar una cosa, també m' ho feia. M' ho feia tot!
Peró...un dia el vaig perdre i no sabia on podia haver anat a parar. Buscava per tots els racons de la meva casa però no el trobava. Un dia el vaig veure allí, en un raconet tot ple de pols, li vaig preguntar que li passava i em va dir que ja comenssava a estar una mica fart d' escriure i que ja no tenia goma per esborrar ni punxa per escriure. A partir d'aquell dia va deixar de ser un llapis màgic.
Conte contat, ja s'ha acabat.
3 comentaris:
És molt bonic, què te l'has inventat tu?
M'ha agradat molt.
Adriá aquest conte es el que ens va
manar el Miquel el professor no?
Si, és aquesta.
Adrià
Publica un comentari a l'entrada