Al col·legi aquest any abans de que s'acabes el primer trimestre cada nen va tenir que recitar una poesia de memòria, desprès de dos
setmanetes estudianseu. La meva va ser molt
curteta tan que potser amb 20 segons ja l'havia acabat de recitar, era així:
POESIA
Quina olor de carn humana!
Quina flaire que se sent!
Quina por que amb tanta gana,
ni m'arribis a una dent!
Pro treure el ventre de pena,
ben de gust té menjaré!
Menjo infants de tota mena!
Vitamines que em van bé!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada