divendres, 16 de juliol de 2010

Campaments amb el cau

Aquest any em vaig apuntar a l'agrupament escolta i guia Lo Manaix (A.E i G LO MANAIX), la majoria de la gent li diu "cau". Cada estiu fan uns campaments, els quals hi vaig tornar fa 5 dies, primer quan m'ho van dir no estava molt animat, però al final si. Anem al gra. Us volia explicar el que vaig fer pas per pas. El primer dia vam llevar-nos d'hora per anar a buscar l'autocar, el qual ens portaria als campaments que estan a prop de Villec, un petit poble de muntanya. El viatge se'm va fer una mica llarg, ens acompanyaven dos caps, l'Aina i l'Elia, més una ranger que s'incorporava aquell dia a la seva branca. A l'arribar vam travessar un petit pont fet de fusta que passava per sobre del riu. Si ens hi fixavem, de lluny podiem veure els rangers jugant. A l'entrada del campament hi havia el lavabo i les dutxes i al costat el riu, pujaves una rampeta i allà hi havia les tendes, el menjador, la cuina, el mastil... Un cop allà estavem una mica desorientats, així que, ens van explicar les normes i una mica el plàning d'aquell dia. I així van anar passant els dies: fent jocs de nit, la guerra de pintura, banyar-nos al riu, les rutes, quan acabavem xops fins als calçotets, fent una guarrincama, fent gimcames, ah ! i sobretot a tothom li va encantar el meu accent italià. L'ultim dia van venir els pares a desmuntar el campament, era un dia força assolellat, però de cop i volta després de dinar tot va canviar, i ràpid i corrents vam acabar d'enllestir-ho tot, ah ! i no us penseu que el campament es va muntar sol, el van muntar els nostres pares. Quan vaig arribar a casa, vaig fer una comparació a veure on s'estava millor, i la conclusió va ser: que no hi ha millor lloc que a casa, després d'aquesta conclusió vaig jugar a la wii a la final del mundial i vaig guanyar igual que va passar en la realitat!